Des de l’aprovació el 1981 de la Llei del divorci, han estat moltíssimes les parelles que, durant aquest temps, han decidit dissoldre la institució que els unia, el matrimoni.
No obstant això, hi havia casos extremadament senzills on l’espera aproximada per fer efectivament legal aquesta separació era superior a l’any. És per això que es va constituir la figura comunament anomenada: “El divorci exprés”.
Mitjançant les disposicions finals de la Llei 15/2015, del 2 de juliol, de la Jurisdicció Voluntària, s’atribueix una altra opció de separació que no sigui la judicial. Aquesta nova possibilitat de divorci de mutu acord, es donaria a la Notaria, i queda sustentat i regit per les noves redaccions dels articles 82, 83, 87, 89 i 90 del Codi Civil, pel nou article 54 de la Llei del Notariat , i per l’article 61 reformat de la Llei del Registre Civil.
Si bé és cert que la tramitació d’aquests tipus de divorcis és més àgil, no tothom es troba dins de l’àmbit subjectiu d’aquesta figura, ja que s’han de donar els requisits següents:
Que sigui una separació de mutu acord. Si aquest consens no existeix, s’haurà d’acudir a la via contenciosa, ja que requisit indispensable és l’acord entre els cònjuges.
Que s’hagi estat legalment unit durant almenys 3 mesos. Requisit establert pel mateix Codi Civil, ja que abans de separar-se, sigui quina sigui la forma, ha d’haver passat aquest lapse temporal.
Subscriure i acordar un conveni regulador. Encara que és un document que donaria per a un bloc sencer, resumidament, el Conveni Regulador establirà els punts més importants del divorci, com, per exemple, la repartició dels béns comuns, establir, si escau, pensions compensatòries i fins i tot regular custòdies de fills més grans.
NO tindre fills MENORS d’edat. Aquest requisit és essencial, ja que si hi ha pel mig fills menors d’edat o amb la capacitat modificada judicialment mai no podrem recórrer al divorci exprés i haurà de seguir les vies judicials ordinàries.
Residència d’UN dels cònjuges a Espanya. Com a mínim, un dels dos cònjuges ha de residir legalment a Espanya.
En addició als requisits, evidentment s’ha de lliurar una sèrie de documentació que acrediti que es compleixen les exigències, com el llibre de família per acreditar que els cònjuges no tenen fills menors d’edat, el certificat de matrimoni per acreditar que els cònjuges en porten més tres mesos casats o el certificat d’empadronament dels cònjuges per acreditar la competència territorial del notari.
Doncs bé, si es compleixen tots aquests requisits, els cònjuges es podran divorciar o bé via notarial–l’advocat prepara la documentació i el conveni de mutu acord i s’encarrega d’enviar-ho tot a la notaria i acordar un dia per a la ratificació del conveni i signar l’escriptura de divorci, que serà posteriorment inscrita al Registre Civil– o bé via judicial, però sent un divorci de mutu acord amb els requisits manifestats, es dictarà decret directament per part del Lletrat de l’Administració de Justícia acceptant el divorci. molt més ràpid que el divorci contenciós comú.
Finalment, després de veure les exigències de la llei, es preguntarà si és preceptiva lassistència lletrada per al divorci notarial. La resposta és sí. Per imperatiu legal, la Llei del Notariat a l’article 54, cita textualment que “els cònjuges hauran d’estar assistits en l’atorgament de l’escriptura pública de Lletrat en exercici.”
En suma, si ens divorciem via notari podem parlar que la relació conjugal es pot extingir fins i tot en dies i, mitjançant decret judicial al voltant dels pocs mesos, mentre que, si segueix la llera contenciosa, podem parlar d’entre 1 i 2 anys.
Si teniu qualsevol dubte sobre el divorci exprés, no ho dubteu, contacteu amb ACS Advocats i us assessorarem
David Pou Gómez
Col·laborador Júnior ACS Advocats