El passat 3 de setembre de 2021, va entrar en vigor una nova llei (LO 8/2021) que, sens dubte, ha canviat la visió i la interpretació del dret civil en l’àmbit de la persona i la família.
Com a breu exordi del preàmbul de la llei esmentada, la seva finalitat primordial consisteix a intensificar la lluita contra qualsevol classe de violència que pugui recaure sobre les persones menors d’edat o amb discapacitat.
És per això que, en aquest bloc, analitzarem la modificació de dos articles clau a la legislació civil: l’article 94 del Codi Civil i el 233.11 al Codi Civil Català.
Respecte al precepte de la legislació estatal, fins just abans de l’entrada en vigor, deia al següent tenor literal:
“L’incompliment que no tingui els fills menors o incapacitats gaudirà del dret de visitar-los, comunicar-los i tenir-los a la seva companyia. El jutge determinarà el temps, la manera i el lloc de l’exercici d’aquest dret, que podrà limitar o suspendre si es donen greus circumstàncies que així ho aconsellin o s’incompleixin greument o reiteradament els deures imposats per la resolució judicial”.
Després de l’entrada en vigor de la nova llei, s’hi afegeixen dos nous paràgrafs que estableixen:
“No procedirà l’establiment d’un règim de visita o estada, i si existís se suspendrà, respecte del progenitor que estigui sotmès a un procés penal iniciat per atemptar contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i indemnitat sexual de l’altre cònjuge o els fills.
Tampoc no és procedent quan l’autoritat judicial adverteixi, de les al·legacions de les parts i les proves practicades, l’existència d’indicis fundats de violència domèstica o de gènere. Això no obstant, l’autoritat judicial podrà establir un règim de visita, comunicació o estada en resolució motivada en l’interès superior del menor o en la voluntat, desitjos i preferències del gran amb discapacitat necessitat de suports i prèvia avaluació de la situació de la relació paternofilial .
No és procedent en cap cas l’establiment d’un règim de visites respecte del progenitor en situació de presó, provisional o per sentència ferma, acordada en procediment penal pels delictes previstos al paràgraf anterior”.
Per tant, aquesta nova modificació implica greus canvis en el règim de visites en cas de veure’s immers en determinats delictes.
En síntesi, si s’està immers en algun delicte contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i la indemnitat sexual de l’altre cònjuge o els seus fills o hi hagi indicis fundats de l’existència de violència domèstica o de gènere, se suspendran o no es concedirà un règim de visites.
Aquesta regla general es pot veure alterada si, l’autoritat judicial, consideri convenient establir un règim de visites fonamentat en l’interès superior del menor.
Com que Catalunya té competència exclusiva en matèria de dret civil, en virtut del que disposa l’article 149.1.8a de la Constitució i l’article 129 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aquesta reforma no és aplicable.
No obstant això, al Codi Civil Català, a l’article 233-11, hi ha una regulació pràcticament idèntica a l’estatal, que resa així:
“En interès dels fills i filles, no es pot atribuir la guarda al progenitor, ni es pot establir cap règim d’estades, comunicació o relació, o si n’hi ha que s’han de suspendre, quan hi hagi indicis fonamentats que ha comès actes de violència familiar o masclista. Tampoc no es pot atribuir la guarda al progenitor, ni es pot establir cap règim d’estades, comunicació o relació, o si n’hi ha que s’han de suspendre, mentre estigui sotmès a un procés penal iniciat per atemptar contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i la indemnitat sexual de l’altre progenitor o els fills o filles, o estigui en situació de presó per aquests delictes i mentre no s’extingeixi la responsabilitat penal.
Excepcionalment, l’autoritat judicial pot establir, de manera motivada, un règim d’estades, relació o comunicacions en interès de la persona menor, un cop escoltada, si té prou capacitat natural”.
Finalment, cal llençar alguns interrogants sobre aquesta regulació. Per exemple, què passa quan hi ha querelles creuades entre progenitors? O, si es declara la lliure absolució del progenitor investigat, té dret a percebre cap indemnització per no haver pogut veure els seus fills?
Si teniu algun dubte sobre el Dret de família, no dubteu a contactar amb ACS Advocats i us assessorarem.
David Pou Gómez
Col·laborador Júnior ACS Advocats
