Desgraciadament resulta cada cop més habitual que desconeguts ocupants, s’apropien de l’ús d’un habitatge aliè a la seva propietat sense títol que acrediti la legitimitat de la seva ocupació.
De fet, actualment s’estima que a Espanya hi ha ocupades prop de 100.000 vivendes, una xifra aclaparadora. Però la gran pregunta és: Si jo em trobo en aquesta situació, com he de procedir?
Doncs bé, cal esmentar que és un tema altament complex, degut a les controvèrsies que genera, així com la seva escassa i lenta regulació. Fins al 2018, si els okupes es feien amb casa seva, havia de seguir les vies ordinàries d’un judici verbal de desnonament per precari, demorant-se el llançament de l’habitatge fins i tot anys.
A partir d’aquell any, concretament el 2 de juliol de 2018 va entrar en vigor la Llei 5/2018, d’11 de juny, també anomenada llei antiokupes, per la qual s’intenta agilitzar al màxim la recuperació de l’immoble.
Veiem, per tant, que la llei intenta protegir la persona física, entitats sense ànim de lucre i entitats públiques.
A més, en concordança amb l’article 437.3 BIS de la LEC, n’hi ha prou amb posar com a demandats “desconeguts ocupants” i, al petitum, demanar directament el llançament de l’habitatge per evitar demores i tràmits innecessaris.
El que és interessant ve una vegada presentada la demanda, i és que els il·legítims ocupants poden adoptar diferents postures en els cinc dies que s’ofereixen per oposar-s’hi:
Podeu presentar un títol que us permeti ocupar l’habitatge. Si el jutge veu indicis raonables que aquest títol podria ser vàlid, desapareixen les especialitats de la llei i es converteix en un judici verbal amb obertura de vista, demorant-se en el temps el desnonament.
No fer res, no aportar documentació o que aquesta no sigui veraç. Directament, el jutjat emet una interlocutòria que ordena el llançament, sense més tràmits, el qual no es pot recórrer.
I una vegada es dicta aquesta interlocutòria, NO es donen 20 dies hàbils de cortesia que sí que s’ofereixen en altres tipus de desnonaments, sent pràcticament ipsofacte el llançament.
Per tant, veiem que és un procés molt més ràpid que el procés comú de desnonaments, però, segons el nostre criteri, continua sent insuficient.
Finalment, cal destacar que, encara que és un contratemps molt molest, cal intentar seguir la via més ràpida però legal, ja que, si pren accions per la pròpia mà del propietari, pot comportar conseqüències desastroses per a aquest.
I com a apunt previ abans de finalitzar, i sense ànim de fer un judici de procedència, amb les constants modificacions de la Llei de l’Habitatge, que serà objecte properament d’anàlisi al Blog, la rellevància in crescendo que s’atorga als Serveis Socials , així com el clima actual coronat per l’allargament de mesures Covid i l’augment considerable de l’IPC, malgrat que la idea del procediment descrit és bona, a la pràctica, el jutjador no és en absolut reticent a suspendre llançaments i demorar els procediments de desnonament més del que per es tocaria.
Per això, si teniu problemes d’ocupació al vostre habitatge, no ho dubteu, contacteu amb ACS Advocats i us assessorarem, ja que la posada en coneixement immediata de la situació d’ocupació és fonamental.
David Pou Gómez
Col·laborador Júnior ACS Advocats
