En alguns contractes en què som part, pot donar-se que aquest contingui el que és anomenat en dret com a “clàusules abusives”. Aquestes clàusules, són apartats al contracte no negociats individualment que en contra de les exigències de la bona fe causen, en perjudici del consumidor, un desequilibri important dels drets i obligacions de les parts que es derivin del contracte.
És a dir, s’incorporen al contracte unilateralment per l’empresa sense que puguin ser negociades lliurement per l’altra banda contractant.
Aquesta regulació es troba a l’article 82 de la Llei 26/1984, de 19 de juliol, general per a la defensa dels consumidors i usuaris –d’ara endavant LGDCU–, text legal de vital importància en aquest escrit.
Això no obstant, la incorporació unilateral per part de l’empresa no constitueix directament abusivitat si es donen uns requisits:
La redacció ha de ser clara, concreta i senzilla, amb possibilitat de comprensió directa.
No poden remetre a textos o documents que no es lliurin abans o juntament amb la signatura del contracte.
La seva existència i contingut han de ser coneguts pel consumidor abans de la signatura del contracte.
S’han de complir els principis de bona fe i un equilibri just entre els drets i les obligacions de les parts.
Per tant, si es dóna que, no es compleixen aquests requisits i, per tant, beneficia l’empresari, el nostre contracte patirà clàusules abusives.
És important destacar que, per estar emparat per aquesta llei, cal ser consumidor i usuari. Aquests són persones físiques que actuen amb propòsit aliè a la seva activitat professional i les persones jurídiques o entitats que actuen sense ànim de lucre i són destinataris finals del bé o servei, o ho transmetran de manera no onerosa.
Entrant al fons, la llei estableix 5 tipus de clàusules abusives:
Les que vinculin el contracte a la voluntat de l’empresari,
Les que limitin els drets del consumidor i usuari,
Les que determinin la manca de reciprocitat en el contracte,
Les que imposin al consumidor i usuari garanties desproporcionades o li imposin indegudament la càrrega de la prova,
Les que resultin desproporcionades en relació amb el perfeccionament i execució del contracte, o
Les que contravinguin les regles sobre competència i dret aplicable.
Totes elles desenvolupades als articles 85 a 90 de la LGDCU.
Un cop hem detectat l’abusivitat de les clàusules, determinarem quina és l’acció pertinent.
En primer lloc, evidentment, podem dirigir-nos davant dels tribunals individualment com a consumidors i usuaris per tal de protegir els nostres drets i demanar la nul·litat de la clàusula o les clàusules abusives.
En segon lloc, la LGDCU a l’article 53, estableix una acció de cessació en què els poders públics amb representativitat i legitimació es dirigeixen als tribunals per obtenir una sentència que condemni el demandat a cessar en la conducta ia prohibir-ne la reiteració futura.
Per concloure, hi ha diversos àmbits on es poden donar aquests contractes abusius, havent de fer especial referència al sector bancari on la foscor i la manca de transparència no fa més que augmentar dia a dia malgrat els advertiments del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Si creieu que heu subscrit algun contracte que podria patir clàusules abusives, no dubteu a contactar amb ACS Advocats.
David Pou Gómez
Colaborador Júnior ACS Advocats
