La sentència que venim a analitzar avui té una rellevància majúscula per al dret de circulació. I és que, en síntesi, l’Alt Tribunal dóna resposta a la incògnita que succeeix si, el valor de reparació del vehicle accidentat supera el valor venal d’aquest, entenent-lo com a valor de venda al mercat del vehicle accidentat amb les característiques moment de l’accident.
El recorregut del litigi ja presagiava que seria un cas com a mínim complex, ja que el Jutjat de Primera Instància núm. la solució rescabaladora preferent, encara que la quantia de la reparació del vehicle sinistrat pogués ser superior al seu valor venal.
Per la seva banda, en segona instància, l’Audiència Provincial de Granada, va raonar que era un vehicle matriculat l’1 d’abril del 2004, amb una antiguitat considerable en el moment del sinistre el 20 de desembre del 2013, havent transcorregut a més tres anys des de tal data, sense que s’hagi reparat. Va apreciar també una evident desproporció entre el valor de reparació (6.700 €) i el valor venal del vehicle (3.470 €), per la qual cosa va considerar que aquesta manera de rescabalar el dany resultava antieconòmica. En virtut de les consideracions exposades, el muntant indemnitzatori va fixar en un total de 4.511 euros, conseqüència d’addicionar al valor venal un 30% de valor d’afecció.
Un cop exposat el cas davant del Tribunal Suprem, vegem la seva decisió.
Evidentment, la sala posa l’accent en el nostre sistema de responsabilitat civil, el qual és, buscar la reparació del dany ocasionat i que troba la seva base legal als articles 1902 i 1106 del nostre Codi Civil, bé natura o mitjançant el seu equivalent econòmic (indemnització) així com a l’article 33 de la Llei de Responsabilitat Civil i Assegurança a la Circulació de Vehicles de Motor que consagra el Principi de reparació íntegra, és a dir, buscar garantir la total indemnitzada dels danys i perjudicis patits.
Això no obstant, troba el contrast amb l’enriquiment injust, atès que rescabalament del dany haurà de ser racional i equitatiu sense que es pugui imposar al causant, una reparació desproporcionada o un sacrific econòmic desorbitat que sobrepassi l’entitat real del dany.
Tot i que és cert que cal analitzar cas per cas, el que és clar és que ens trobem davant d’un cotxe, vehicle que es va depreciant i devaluant a mesura que passa el temps.
En conseqüència, el que es discuteix no és el deure d’abordar reparació del vehicle, sinó quan sent la reparació viable, així com seriosa i real la intenció del propietari de portar-la a efecte, es pretengui repercutir-ne l’import al causant del dany , malgrat ser el cost d’aquella manifestament desproporcionat pel que fa al valor del vehicle al temps del sinistre.
En aquest sentit, sentencia el tribunal que, quan ens trobem davant d’una situació de tal classe, és a dir, quan l’import de la reparació resulti molt superior respecte al valor d’un vehicle de característiques similars, no és contrari a dret que el rescabalament del perjudicat es duu a terme mitjançant la fixació d’una indemnització equivalent al preu del vehicle sinistrat, més una quantitat percentual, que s’ha anomenat de recàrrec, de suplement per risc o confiança.
En aquest cas, accepten el criteri d’addicionar al valor venal un 30%, en virtut del que exposa el paràgraf anterior.
Per a qualsevol dubte o aclariment respecte al dret de circulació no ho dubteu, contacteu amb ACS Advocats i us assessorarem.
David Pou Gómez
Col·laborador Júnior ACS Advocats
