Resulta més freqüent del que es pugui imaginar que en contractes perfeccionats amb entitats financeres, eminentment les hipoteques, l’entitat bancària obligui el client a la subscripció d’una assegurança de vida.
En primer lloc, cal saber que una assegurança de vida és un contracte que ofereix, a canvi d’una prima, una protecció econòmica al beneficiari de l’assegurança en cas d’eventualitats com la mort o la invalidesa del prenedor de la pòlissa.
Els contractes d’assegurança de vida, per se, no són contractes abusius, el que el converteix en fosc són les pràctiques que duen a terme les entitats bancàries sobre aquest contracte. Doncs imposen una sèrie de condicions que el tornen abusius com per exemple: imposar que l’assegurança sigui a prima única, és a dir que es pagui d’una sola vegada i per avançat a la signatura del préstec, per tant, ens movem en quantitats molt elevades que la gent no acostuma a tenir –entre 7.000 i 12.000€-, per la qual cosa es veuen obligats a augmentar el capital que li concedirà el banc. Per tant, hauran de pagar no només aquesta quantitat, sinó els interessos sobre la mateixa, d’on realment el banc treu el seu benefici.
En aquest sentit, és abundant la jurisprudència que determina l’abusivitat d’aquest tipus de clàusules, sempre que es donin una sèrie de requisits. A tall d’exemple, el Jutjat de Primera Instància de Saragossa, en la sentència 1710/2021, de 28 d’agost de 2021, va establir 2 requisits que, si no es donen, encaixen en el marc legal de les clàusules abusives:
Informar adequadament els clients sobre les assegurances associades a un préstec hipotecari: La Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari el dia 16 de juny de 2019, a part que prohibeix expressament la pràctica de les assegurances de vida vinculats a hipoteques, només pot obligar a contractar dues assegurances, la de garantia del compliment de les obligacions del contracte de préstec i el de danys de limmoble objecte de la hipoteca.
Informar els clients que tenen altres opcions i poden triar altres asseguradors: Seguint amb la mateixa llei, i en transposició de la Directiva 2014/17/UE, concretament l’article 12.4, estableix que els Estats membres vetllaran perquè el prestador accepti la pòlissa d’assegurances d’un proveïdor diferent del proveïdor favorit quan aquesta pòlissa tingui un nivell de garantia equivalent al nivell que hagi proposat el prestador.És a dir, que el banc prestador ha d’acceptar qualsevol pòlissa que no sigui la seva, si té unes condicions equivalents a les seves quan es tracta d’assegurances vinculades a un préstec. Evidentment, el banc no podrà penalitzar el client per les pòlisses alternatives, ni cobrant comissions d‟estudi d‟aquestes pòlisses, ni augmentant el tipus d‟interès.
En el cas concret de la sentència, i seguint la línia exposada, es va declarar la nul·litat de la clàusula principalment perquè: i) el client es va veure obligat a contractar les assegurances, tot això amb la finalitat d’augmentar el capital de crèdit i així el banc obté un enriquiment i, ii) perquè existien moltes altres opcions i no es van tenir en compte ni es van informar el consumidor.
Per això, el jutjador va condemnar el banc a tornar la quantitat que va pagar per la subscripció de l’assegurança de vida al client.
Si creu que, amb la constitució del préstec amb garantia hipotecària, es va veure obligat a subscriure una assegurança de vida, no ho dubti, contacteu amb ACS Advocats i us assessorarem.
David Pou Gómez
Col·laborador Júnior ACS Advocats