En els procediments de família, especialment en els divorcis contenciosos, un dels moments més delicats és l’anomenada audiència o exploració del menor. Es tracta del dret fonamental que tenen els nens, nenes i adolescents a ser escoltats.
Des del nostre despatx, considerem essencial que aquesta diligència es practiqui amb unes garanties mínimes que evitin l’estrès i l’angoixa dels menors. A continuació, analitzem com cal configurar aquest acte segons la normativa i la jurisprudència actual.
El dret a ser escoltat i escoltat
El punt de partida és larticle 9 de la Llei Orgànica 1/1996 de Protecció Jurídica al menor, que estableix de forma imperativa:
«El menor té dret a ser escoltat i escoltat sense cap discriminació per edat, discapacitat o qualsevol altra circumstància, tant en l’àmbit familiar com en qualsevol procediment administratiu, judicial o de mediació en què estigui afectat i que condueixi a una decisió que incideixi en la seva esfera personal, familiar o social, tenint-se degudament en compte les seves opinions, en funció de la seva edat i maduresa.»
Aquest dret té el seu reforç en l’àmbit processal a través de l’article 770 de la Llei d’Enjudiciament Civil, que obliga a sentir els menors que tinguin prou judici i, en tot cas, els més grans de dotze anys.
Garanties despai: Un entorn distès
Perquè el menor se senti segur, l’audiència no s’ha de celebrar a la sala de vistes tradicional, la rigidesa i formalitat de les quals poden resultar intimidants. La normativa actual i les recomanacions de la Fiscalia General de l’Estat advoquen per entorns adaptats.
Això implica que les seccions de família dels tribunals d’instància han d’habilitar despatxos o sales d’exploració que no semblin jutjats, on el menor pugui parlar amb el jutge i el fiscal de manera relaxada.
Tot i així, a la pràctica ens trobem amb la crua realitat que hi ha molt pocs tribunals d’instància que tinguin aquesta especial habilitació de despatxos o sales per dur a terme aquest tipus de tràmits amb menors d’edat.
Garanties de temps: Evitar el dia del judici
Una de les fonts d’angoixa més grans per a un fill és presenciar la confrontació directa entre els seus pares. Per això, és una garantia essencial que l’audiència del menor no s’assenyali el mateix dia que la vista principal del judici.
Si el menor acudeix al jutjat el mateix dia que els seus progenitors litigaran, corre el risc de trobar-se amb ells als passadissos, percebre la tensió del moment o sentir-se utilitzat com un instrument de prova en el conflicte. Separar temporalment tots dos actes permet que el nen se centri exclusivament en la conversa amb el jutge, sense la pressió ambiental del litigi.
L’audiència del menor no és un interrogatori, sinó un acte d’escolta activa. Perquè sigui efectiva, el tribunal ha de garantir:
- Un entorn físic amable i allunyat de la sala de vistes.
- Una separació temporal respecte del dia del judici per evitar el conflicte parental.
- L’assistència d’experts quan la maduresa o les circumstàncies del menor ho requereixin.
Al nostre despatx, lluitem perquè aquestes garanties es compleixin en cada procediment, perquè la veu dels seus fills sigui escoltada amb el respecte i la delicadesa que mereixen i batallem incansable i tenaçment perquè els jutjats tinguin en compte aquestes qüestions per sobre de les estretes agendes que pateixen.
