Avui analitzarem un tema cada cop més freqüent i que té un interès majúscul quan es tracta de personatges públics: què preval, el dret a l’honor o la llibertat d’expressió?

Doncs bé, el jutjat de Primera Instància N°. 51 de Madrid en la Sentència 362/2022 de 27 de juny de 2022, dóna una solució al conflicte plantejat. Això no obstant, hem de conèixer abans els antecedents de fet.

L’exseleccionador nacional espanyol de bàsquet femení, Lucas Mondelo, va portar a judici algunes de les seves exjugadores a causa dels comentaris, al seu judici injuriosos, que van profanar a través d’una entrevista concedida al diari EL PAÍS, en el qual, segons literal de la sentència, resaven de la següent manera:

“Que, en concret, DÑA LÍDIA va concedir una entrevista a EL PAÍS en data 8 d’agost de 2021, en què relatava els motius de la seva retirada definitiva del bàsquet, i revelava problemes de bulímia, assenyalant el seu representat com a causant dels referits problemes.

 Que dies més tard DÑA SARA, en una altra entrevista realitzada a EL PAÍS en data 12 d’agost del 2021, va afirmar que el seu mandant “li va fer la vida impossible” i que el continuat maltractament psicològic del seleccionador li va generar estrès, ansietat i depressió.”

 Aquestes manifestacions són les que s’enjudicien en aquest cas, i analitzarem fins a quin punt poden ser considerades una vulneració al dret a l’honor o, per contra, són totalment lícites d’expressar-les lliurement.

Doncs en aquest cas, hi ha una desestimació total de les pretensions del seleccionador, degut principalment al fet que en garantia de les llibertats d’expressió i informació, les persones que exerceixen funcions públiques o de rellevància social i, en general les que tenen una projecció pública per raons polítiques, econòmiques, socials o professionals, han de suportar el risc que els seus drets subjectius (entre ells, l’honor) resultin afectats per opinions daltres persones en lexercici de les llibertat dinformació i expressió.

Finalment, encara que algunes de les paraules de les esportistes poguessin sonar feridors, no s’aprecia vulneració del dret a l’honor del demandant si s’atén el context de l’entrevista, a ser una esportista que va tenir una experiència negativa en relació amb l’alimentació i el pesatge, i expressa una vivència personal. Les declaracions no contenen un sol insult, es limiten a comptar de forma molt genèrica que el demandant estava molt pendent de l’alimentació de les jugadores i del pesatge de les mateixes, i que això el va portar en una ocasió a privar de les postres la demandada en considerar que estava “grossa”, dient-li així mateix que estava fora de pes. Si això va generar a la demandada una situació d’ansietat amb el menjar no entén aquesta jutjadora per què no ho dirà.

Tot això, corroborat per informes pericials que confirmen que els quadres clínics descrits per les jugadores podrien estar efectivament causats pel seleccionador, de manera que no es pot reputar fals sota cap concepte que la demandada va tenir estrès, ansietat i depressió (que no nega l’actor ) i que va estar sotmesa a tractament psicològic.

En conseqüència i resum, no hi ha hagut una vulneració del dret a l’honor pel fet que:

1. Ens trobem davant d’un assumpte d’interès general. D’altra banda, ens trobem davant de persones que compten amb un perfil públic.
2. Les demandades transmeten uns fets que no s’acompanyen de connotacions pejoratives que sobrepassin els límits de la llibertat d’expressió, amb vulneració del principi de proporcionalitat.
3. En tercer lloc, analitzarem el requisit de la veracitat. Els fets tenen el corresponent suport fàctic. No es tracta de la divulgació de simples rumors.
4. En el judici de ponderació dels drets fonamentals en conflicte, cal tenir en compte l’interès general de la informació, el caràcter públic de les persones a què fa referència la notícia o crítica i la circumstància de no haver-se emprat termes indiscutiblement vexatoris per a la persona de l’actor.

En definitiva, la jutjadora estima que les expressions i manifestacions realitzades per les demandades es troben emparades pel seu dret a la llibertat d’expressió, sobre la base dels quatre punts exposats, prevalent sobre el dret a l’honor del demandant, tot això havent fet un examen previ de ponderació de drets fonamentals.

Per a més qüestions d’interès relacionades amb el Dret a l’Honor, i la llibertat d’expressió i d’informació, no dubteu a contactar amb ACS Advocats.

David Pou Gómez
Col·laborador Júnior ACS Advocats